Pedra, ciment i totxo no constructiu, sinó decoratiu!

Des de sempre el materials petris com la pedra i sobretot el ciment i el totxo s'han considerat a la branca de la construcció però en els ultims anys es consideren també elements decoratius. Pel que fa a les fotos, es corresponen algunes parets antigues de casa meva que vem decidir deixar-les al descobert perquè, apart de l'us que tingui com a paret, també aporta unes qualitats organoelèptiques que amb el guix no s'aconsegueix.
A les imatges següents es pot observar aquesta nova funció que tenen els materials petris. I es pot diferenciar entre les pedres i els toxtos que estan units amb ciment.

.

Fusta a l'exterior

 La fusta té moltes propietats i segons la funció que volem que realitzi  en destaquem una o més d'una. En el meu cas, la propietat que es destaca és la organolèptiques.
Una taula d'exteriors es pot fer de molts tipus de materials(plàstic, pedra, metàl·lica...) però si la fem de fusta és perquè aporta més bellesa que els altres materials. Però com ja sabem, la fusta no és resitent a l'exterior ja que és un material molt higroscòpic i es deforma al pas del temps si es va mullant. Per poder fer taules de fustes resistents a l'exterior se l'hi ha d'aplicar uns tractaments especials i a més una aplicació de olis o bernis periodicament, però tot i això la fusta va perdent característiques com el color que veurem a les fotos.


Com s'observa a la foto, aquesta taula del jardí de casa meva, ja té molts anys passant les 24h del dia a l'exterior i si es manté encara en bon estat és perquè hem fet molts aplicacions de vernisos. A més aquesta taula és de teca, un tipus de fusta més resitent a l'exterior que molts altres tipus de fusta. A part, també hi ha les cadires les quals són més noves i ja tenen un tractament especial i encara no les hem de aplicar olis.

 Color de la taula al principi

Color de la taula ara

A escala, canvia.

Tothom sap que els trens, no funcionarien sense rails ni els cables elèctrics que passen per dalt i li donen l’electricitat. Els rails són d’acer ja que té una gran resistència mecànica, resistència a la corrosió i és molt dur i els cables, d’alumini.

Però com funciona a una escala més petita?
Doncs ben fàcil. A casa disposo d’una maqueta de tren(a les fotos) que funciona amb energia elèctrica. Per fer arribar l’energia, es connecta a la corrent i arriba al control de velocitat que es connecta amb les vies, aquí és on hi ha la clau.

Les vies estan fetes d’alumini i no és per casualitat. Hi ha varies característiques que fan que triem aquest material i no un altre per aquesta tasca. Una  característica de l’alumini es que és un bon conductor elèctric i per tant, el cablejat que es necessita als trens reals, desapareixen ja que l’alumini fa la seva funció de conduir la electricitat i les rodes de la locomotora, reben l'electricitat i fa que funcioni.Una altre caracteristica bàsica és que l'alumini és molt mal·leable i permet crear formes diverses i precises. A més també importa la característica bàsica de l’alumini, és molt lleuger. A més a més, una altre propietat bastant important és que té resistència a la corrosió a la humitat cosa que fa que no es rovelli i aguanti la humitat d’uns certs climes.

El gronxador sota esforços

Un objecte cuotidiani no? Doncs si un gronxador, una estructura on tothom em estat hores gronxar-nos. Això mateix és una autèntica obra de enginyeria capaç de suportar grans esforços.

Un gronxador corrent està compost de 4 parts principals: Les potes(de fusta), la barra que aguanta els gronxadors(d'acer galvanitzat), les cadenes(d'acer).
Cada part d'aquesta fa una funció diferent i està sotmesa a diferents tipus d'esforços.

Potes: Les potes són la base que toca amb el terra. Aquesta està sotmesa en esforços de compressió ja que rep el pes que ve de la barra d'acer galvanitzat i per l'altre banda la força del terra que crontaresta el pes. La fusta té una bona resistència a la compressió

Barra: No estic del tot segur, però em sembla que és acer galvanitzat. La fusta no es pot utilitzar ja que té una baixa resistència a la flexió i es podria trencar en cas que hagués de suportar esforços elevats. Llavors s'utilitza un material com l'acer que resisteixi aquests esforços. Els esforços que rep provenen de les cadenes que aguanten el pes que es gronxa i l'esforça que rep després el trensmeta les potes.

Cadenes:Aguanten el cos. Es troba lligada a la barra de dalt amb la placa per jeure. Ha de resistir esforços de tracció entre el pes de qui s'ajeu i la barra que fa la força que prové de les potes per contraresta el pes. Ha de ser acer o un altre material resistent als esforços de tracció per que no es deformi o es trenqui.

Al final, amb totes les forces el gronxador està sotmès als esforços de compressió, flexió i tensió.

Presentació

Em dic Lluc Bultó Puig de 1er de batxillerat C de l'instiut IES La Llauna. Ja és el cinquè any, desde primer de l'ESO i a l'acabar el batxillerat m'agradaria estudiar arquitectura i si no, enginyeria informàtica.

Aquest blog conta de diferentes entrades les quals es treballen coses diferents, però totes relacionades amb la tecnologia industrial. Com podràs observar, totes les entrades estàn relaciondes amb els materials, directa o indirectament. A més les fotos que hi ha penjades, no es podan trobara a internet ja què són de producció propia.